Resultats de la cerca frase exacta: 7
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
incrementar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegir un increment (a una quantitat). [...]
|
|
2.
incrementació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'incrementar. [...]
|
|
3.
cimentar 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Incrementar la riquesa d'or (d'un aliatge) fins a la llei exigida per a l'emissió d'una determinada moneda. [...]
|
|
4.
empoderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotar (una persona o un grup social, esp. desfavorits) dels mitjans per a incrementar la seva força o la seva capacitat per a actuar en l'àmbit polític o social. Llegir és una activitat intel·lectual que empodera les persones i les fa més lliures. Una persona o un [...]
|
|
5.
recarregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carregar de nou. Recarregar una arma de foc. Recarregar la pipa. Tornar a carregar (la beina d'un cartutx ja disparat) després d'haver-ne rectificat i tornat a calibrar la boca. Agreujar, incrementar (el cost d'una cosa). Recarregar un preu. Recarregar la quota d'un impost. Recarregar la pena [...]
|
|
6.
formació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anatòmica o patològica. formació de capital Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital. formació social Organització, sistema o estructura social. formació economicosocial En la doctrina marxista, expressió amb què [...]
|
|
7.
dret 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és d'institució divina. Segons el dret canònic, l'episcopat és de dret diví. dret d'acréixer Dret que té l'hereu o legatari a incrementar la seva part de l'herència o llegat amb la d'un cohereu o col·legatari quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a [...]
dret1
|
dret1
1 1 m. [DR] [ECT] [PO] Facultat d'exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l'autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot. Jo tinc dret a cobrar els meus jornals. Tothom té dret a defensar el que és seu. Ningú no té dret sobre la vida d'un altre. Reivindicar, sostenir, el seu dret. Fer el seu dret. Reconèixer, negar, el dret d'algú a fer una cosa. Donar dret a algú a fer una cosa. Llevar a algú el dret de fer una cosa. Els drets de propietat. Dret d'asil.
1 2 [DR] [LC] a bon dret loc. adv. Amb justícia.
1 3 [LC] a tort i a dret V. tort¹.
1 4 [DR] [LC] de dret loc. adv. D'acord amb la llei. Això li pertoca de dret: no podeu negar-vos a pagar-li-ho.
1 5 [RE] de dret diví loc. adj. a ) Emanat de Déu. Autoritat, sobirania, de dret diví. Monarquia de dret diví.
1 5 [DR] [LC] [RE] de dret diví loc. adj. b ) Que és d'institució divina. Segons el dret canònic, l'episcopat és de dret diví.
2 1 m. [DR] dret d'acréixer Dret que té l'hereu o legatari a incrementar la seva part de l'herència o llegat amb la d'un cohereu o col·legatari quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.
2 2 [DR] dret d'atansar Dret que té el propietari d'atansar la paret que vol construir a la que el veí té feta.
2 3 [DR] [LC] dret d'habitació Dret real que té una persona d'ocupar, amb els seus familiars o amb les persones del seu servei, una casa o la part necessària d'una casa.
2 4 [DR] [ECT] dret d'opció Dret de subscripció preferent.
2 5 [DR] dret d'ús Dret, derivat de l'ús, de servir-se d'una cosa aliena i de percebre'n una part dels fruits.
2 6 [AGR] dret de gallorsa a ) Dret de pasturar les ovelles a les terres comunals.
2 6 [AGR] dret de gallorsa b ) Dret d'ésser propietari de totes les herbes d'un tros determinat, però no pas de la terra.
2 7 [DR] dret de lluir i quitar Facultat que es reserva el venedor d'un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel mateix preu de la venda.
2 8 [DR] [NU] dret de moneda Facultat legal per a fabricar la moneda.
2 9 [DR] [ECT] dret de subscripció preferent Dret preferent concedit als accionistes d'una societat sobre les accions emeses per a ampliar el capital.
2 10 [DR] dret de superfície Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d'una altra.
2 11 [DR] dret personal [o dret personalíssim] Dret que és inherent a la persona i que, essent intransmissible, s'extingeix amb la mort.
2 12 [DR] [LC] [PO] drets civils Drets de la persona a la vida, a la integritat física, a la llibertat, etc., que declaren i garanteixen les constitucions.
2 13 [DR] drets humans Conjunt de drets essencials de la persona. Declaració universal dels drets humans.
2 14 [DR] [LC] drets naturals Drets que recolzen sobre la llei natural.
2 15 [DR] [LC] drets successius Drets que hom té a la successió d'algú.
3 1 m. [DR] dret d'ambaixada Dret que tenen els estats sobirans de trametre representants diplomàtics davant els altres estats i de rebre els que aquests els trameten.
3 2 [DR] [ECT] [PO] dret de ban Dret de donar ordres i fer-les complir en el senyoriu jurisdiccional.
3 3 [DR] dret de cuixa Dret que suposadament s'arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d'un remença el dia del seu casament.
3 4 [HIH] dret feudal Dret que establia les relacions entre el senyor feudal i el seu vassall.
4 1 m. [LC] Poder de fer el que un vol. El dret del més fort. Per dret de conquista.
4 2 m. [LC] Influència legítima dels lligams d'afecció. Els drets de la sang. Els drets de l'amistat.
5 1 m. [DR] [ECT] [usat generalment en pl.] Impost o taxa que l'Estat, una ciutat, un particular, etc., té dret a cobrar. Drets de duana.
5 2 m. [DR] [usat generalment en pl.] Impost o taxa que grava determinades mercaderies.
5 3 [TRA] dret d'amarratge Dret que es cobra en els ports per la feina d'amarrar-hi una nau o pel fet de tenir-la-hi amarrada.
5 4 [DR] [TRA] dret d'ancoratge Dret que es cobra en certs ports per ancorar-hi les naus.
5 5 [DR] [LC] dret d'herbatge Dret que es cobra per deixar pasturar el bestiar foraster.
5 6 [HIH] dret de barca Barcatge.
5 7 [HIH] dret de barra Dret que es cobrava per a transitar per ponts o camins.
5 8 [HIH] dret de cena a ) Dret del rei i del senyor de vassalls d'ésser-los fornit menjar en passar pels territoris de llur jurisdicció.
5 8 [HIH] dret de cena b ) Prestació monetària substitutòria d'aquest dret.
5 9 [HIH] dret de cisa Impost consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum, el valor del qual era lliurat a l'erari municipal.
5 10 [HIH] dret de pariatge Impost que gravava les mercaderies que entraven i sortien per mar destinat inicialment a sufragar les despeses de pariatge.
5 11 [HIH] dret dominical Dret que era pagat al senyor d'un feu pels seus vassalls.
5 12 [AF] drets d'autor Conjunt de drets que pertanyen a un autor o als seus hereus.
5 13 [ECT] drets especials de gir Actius financers emesos pel Fons Monetari Internacional destinats als bancs centrals.
5 14 [DR] [ECT] drets passius Pensió de què gaudeix algú per serveis prestats a l'Administració pública per ell o per algun dels seus parents.
6 1 m. [AD] [DR] [LC] Conjunt de lleis, de preceptes, de regles, a què estan sotmeses les persones en una societat. Dret privat, dret públic. Dret comercial, administratiu. Dret penal. Dret internacional, de gents. Dret canònic. La ciència del dret.
6 2 m. [AD] [DR] [LC] Ciència que concerneix les lleis i llur aplicació. Estudiar el dret. Un estudiant de dret. Un llicenciat en dret. Facultat de dret.
6 3 [DR] dret civil Part del dret privat que s'ocupa de regular els drets sobre béns, les obligacions, la família i la successió de les persones.
6 4 [HIH] dret comú Sistema normatiu de l'edat mitjana basat fonamentalment en el dret romà.
6 5 [DR] dret constitucional Conjunt de normes que constitueixen l'Estat i en regulen els trets fonamentals.
6 6 [DR] dret positiu Dret vigent en un moment i en un lloc determinats.
6 7 [HIH] dret romà Conjunt de normes que regulaven les relacions jurídiques dels ciutadans de l'Imperi romà.